ADVOCATS DE FAMÍLIA A TERRASSA

El dret de família s’enquadra dins del dret civil i regula els aspectes personals i patrimonials de les persones que pertanyen a la institució familiar entre si i respecte de tercers. És una especialització del Dret molt important dintre de l’àmbit privat, i per això, és molt important comptar amb els millors advocats de divorci a Terrassa per dur a terme aquests processos de manera professional i impecable.

A més, a partir de la reforma del Codi Civil de 2005 els cònjuges no han de passar per un procés de separació abans d’accedir al divorci. Això agilitza molt el procés i els cònjuges poden arribar a divorciar-se amb el mateix advocat, i per tant també és molt més econòmic.

Advocat de familia a terrassa

Per què contractar un advocat de divorcis a Terrassa?

Comptar amb un advocat amb experiència en procediments de divorcis és imprescindible per un procediment d’aquestes característiques. A més, un advocat de família trobarà la millor solució per al divorci o la dissolució de parella estable, no únicament des del punt de vista jurídic, sinó també des del punt de vista personal.

Un advocat de divorcis un advocat de divorcis serà l’encarregat de redactar i presentar el conveni regulador en el cas d’un divorci o dissolució de parella estable de mutu acord o serà l’encarregat de defensar els interessos del seu client en el judici en el cas d’un divorci o dissolució de parella estable contenciós.

L’avantatge de contractar un advocat de divorcis a Terrassa

Un advocat especialista en divorcis a Terrassa donarà resposta a tots els dubtes que es puguin plantejar en un procediment d’aquestes característiques. Treballarà per garantir un procés el més fàcil possible per a cada situació concreta. S’ha de tenir en compte que, encara que el divorci sigui un procés àgil i curt, les conseqüències poden tenir efectes a llarg termini, com per exemple en les pensions, la custòdia dels fills o l’ús de la casa familiar.

Quins serveis ofereix un advocat de divorcis?

Un advocat especialista en divorcis a Terrassa s’encarrega de dur a terme un procés de divorci de diferents tipologies:

  • Divorci contenciós: és un procediment contenciós quan un dels cònjuges no vol acceptar el divorci i no es pot arribar a un acord o en el cas que els dos cònjuges estiguin d’acord amb el divorci, no es posin d’acord amb les mesures que ha de tenir el conveni regulador, com la pensió, la custòdia dels fills, l’ús de l’habitatge familiar, etc. En aquest cas, el jutge, després de la celebració d’un judici, serà l’encarregat de resoldre el desacord en relació als diferents punts del conveni regulador del divorci, considerant les opcions més beneficioses pels fills i les opcions més equitatives pels dos cònjuges.

  • Divorci de mutu acord: és un procediment molt més simple que evita el procés judicial llarg i la incertesa que comporta un divorci contenciós. En aquest cas, els dos cònjuges estan d’acord amb el divorci i també amb les condicions del conveni regulador, pel que poden valer-se d’un sol advocat i procurador, per tant també és més econòmic. Sempre intentem arribar a un acord en un procés de divorci i esgotar aquesta possibilitat abans darribar a judici, excepte en els casos en què les mesures del conveni regulador siguin inacceptables o perjudicials per als fills. A més, les mesures adoptades al conveni regulador d’un divorci de mutu acord es compleix amb més facilitat.

  • Divorci notarial: Aquest procediment és el més simple, però té uns requisits molt concrets. En el cas que els cònjuges estiguin d’acord en realitzar un divorci de mutu acord, que hagin passat més de 3 mesos des de la celebració del matrimoni i no tinguin menors d’edat emancipats o incapacitats es podran divorciar davant d’un notari. En aquest cas l’advocat de divorcis a Terrassa presentarà el conveni regulador en la notaria i s’acompanyarà a l’escriptura de divorci com document adjunt.

Preguntes freqüents sobre divorcis

No hi ha un termini fix, i desconfiï de qui l’hi doni per telèfon: depèn del jutjat, de la seva càrrega de feina i, sobretot, de si hi ha acord. Un divorci de mutu acord amb el conveni ja redactat es resol en qüestió de mesos; un de contenciós s’allarga força més, perquè cal esperar assenyalament per a la vista i el jutge ha de resoldre un per un els punts en desacord. La diferència no la marca el despatx, la marca l’acord: com abans es pacti, abans s’acaba.

Sí, sempre que sigui de mutu acord i tots dos estiguin conformes amb el conveni regulador. És l’opció més ràpida i considerablement més econòmica, perquè es comparteixen advocat i procurador. Si en algun moment sorgeix un desacord de fons, l’advocat s’ha d’apartar i cadascú necessitarà el seu.

No. Des de la reforma del 2005 no cal al·legar cap causa ni que l’altre hi estigui d’acord, i el divorci no es pot rebutjar: n’hi ha prou que ho demani un dels dos i que hagin passat tres mesos des del matrimoni. Aquest termini ni tan sols s’exigeix quan hi ha risc per a la vida, la integritat o la llibertat de qui el sol·licita o dels fills.

És el document on tots dos pacten com queda tot després del divorci, i el jutge l’aprova si no perjudica els fills. Ha de recollir la guarda dels menors i el pla de parentalitat, el règim de relació amb l’altre progenitor, la pensió d’aliments, l’ús de l’habitatge familiar, la prestació compensatòria si escau i la liquidació del règim econòmic. Cadascun d’aquests punts té efectes durant anys, així que no és un tràmit.

El Codi civil de Catalunya parteix del fet que la responsabilitat parental es manté compartida després de la ruptura, i exigeix presentar amb la demanda un pla de parentalitat: un document que concreta amb qui viu el menor, com es reparteixen els períodes, qui el porta a l’escola o al metge i com es prendran les decisions importants. No és un automatisme, el jutge decideix segons l’interès del menor, però el punt de partida en el dret català no és el mateix que al Codi Civil espanyol.

El que es decideix en el divorci és l’ús de l’habitatge, no la propietat: qui hi continua vivint i durant quant de temps, mentre que el pis continua sent de qui figuri a l’escriptura. A Catalunya aquest ús s’atribueix normalment al progenitor que té la guarda dels fills, i és habitual que es fixi amb caràcter temporal i no indefinit. La propietat es resol a part, en liquidar el patrimoni comú.

No s’acaba automàticament quan el fill fa 18 anys. L’obligació es manté mentre no tingui independència econòmica i continuï formant-se amb aprofitament, i només s’extingeix quan pot mantenir-se per si mateix o quan la manca d’ingressos es deu a una causa que li és imputable. Per deixar de pagar-la cal demanar la modificació al jutjat: deixar d’ingressar pel seu compte genera un deute.

Són tres coses diferents i és la confusió més habitual. La pensió d’aliments és per als fills. La prestació compensatòria és per al cònjuge que queda en pitjor situació econòmica arran de la ruptura. I la compensació econòmica per raó del treball és pròpia del dret català: correspon al cònjuge que es va dedicar substancialment a la casa o va treballar per a l’altre sense retribució, i existeix precisament perquè a Catalunya el règim per defecte és el de separació de béns.

Gairebé sempre n’hi ha. En separació de béns cadascú conserva el que és seu, però és molt freqüent que l’habitatge, el cotxe o un compte estiguin a nom de tots dos: això és una comunitat ordinària que cal dividir. A això s’hi suma, si escau, la compensació econòmica per raó del treball. Convé resoldre-ho en el mateix procediment i no deixar-ho pendent.

Respecte als fills, pràcticament res: la guarda, el pla de parentalitat, els aliments i l’ús de l’habitatge es decideixen igual que en un divorci. El que canvia és la part patrimonial entre la parella, que es regeix per les regles de l’extinció de la parella estable del Codi civil de Catalunya i no per les del matrimoni.